Bicicletes - Blaumut

A la línia recta, bicicletes sense llum,
un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba,
els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges
que només podria veure sota el llit.

Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta
llum de contra hivern,
només digues que penses
llum de contra hivern.

Un dilluns perfecte, bicicletes sense mans,
tinc un pas de zebra nou recent pintat.
Vols gelat de menta,
les finestrés semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire, he perdut la brúixola
i el nord que dec haver guardat per aquí.

Deixa't de paraules, ara penja des d'un arbre aquesta
llum de contra hivern,
només digues que penses
llum de contra hivern.